En el passat article vàrem parlar de les formes d’operar més habituals dins de l’odonto- estomatologia i en aquest article volem centrar-nos en la fiscalitat dels professionals que operen a través d’una societat mercantil, és a dir quan aquests operen i presten els seus serveis a través d’una societat.

És correcte aquesta forma d’operar?

El que a priori podria semblar una forma més d’operar, s’ha convertit en els darrers anys en un tema molt sensible, degut a la divergència de criteris sobre si realment es podia arribar a cometre el que tècnicament s’anomena frau de llei. Doncs si be el Codi de Comerç i les normes mercantils ens diuen que els motius pels quals es pot crear una societat son múltiples i variats, i per tant no hauria de ser un problema que un professional decidís constituir una societat per exercir la seva professió, a nivell tributari el tema és més complexe, especialment després de la derogació ja fa anys dels règims de transparència fiscal i de societats patrimonials, que d’alguna manera servien per controlar i acotar la tributació d’aquest cas concret.

Des de que fa uns mesos El Tribunal Económico Administrativo Central (TEAC) va estimar un recurs sobre aquest tema considerant que quan un professional – persona física presta els seus serveis a través d’una societat mercantil aquest ha d’imputar-se en el seu IRPF la totalitat del benefici obtingut per la societat. I ha estat precisament aquesta resolució la que ha portat a que l’Administració Tributària hagi posat en el punt de mira aquesta forma d’operar que fins ara, malgrat la divergència de criteris s’anava duent a terme, en molts casos, com a estratègia tributària del professional.

Quins beneficis aporta?

El funcionament d’aquesta forma d’operar ha consistit en que el soci, generalment únic, prestava un servei molt personal a una entitat o client, però enlloc d’emetre una factura com a professional autònom i tributar per IRPF, era la societat qui facturava el servei. No han estat poques les persones que desenvolupant una activitat professional han estat assessorades per a constituir una societat mercantil aprofitant d’aquesta manera la possibilitat de decidir com? i quan? tributar pels ingressos rebuts.

Tots sabem que a diferencia d’un professional-persona física, el soci d’una societat mercantil tenia l’opció de diferir mitjançant la no distribució de dividends el benefici de l’exercici, així com també assignar-se un determinat salari que en la majoria dels casos podia estar per sota del valor del mercat. Aquests fets determinaven unes bases imposables substancialment diferents si s’operava d’una manera o d’una altra, que afegides al tipus del 25% de l’Impost de Societats, determinaven quotes a ingressar molt diferents, en uns casos o en d’altres.

Resolució del TEAC i conclusions…

Com dèiem ha estat la resolució d’aquest recurs el que ha permès a l’Administració iniciar actuacions de regularització a les persones físiques professionals que prestin serveis a través de societats, imputant-los la totalitat del benefici de la societat, sempre que es pugui demostrar que el servei que presti el professional a l’empresa i el d’aquesta als clients, sigui substancialment el mateix, i que a més a més, la societat no disposi de mitjans propis per

realitzar el servei si no es amb la necessària i imprescindible participació del professional persona física.

Les reaccions i debats al respecte no s’han fet esperar, sobretot entre els professionals de determinades activitats propícies a operar d’aquesta manera. Els professionals sanitaris, entre els que es troba el col·lectiu de l’odonto-estomatologia també poden entrar a formar part d’aquesta controvèrsia si en el seu moment van constituir una societat mercantil únicament amb la finalitat de tributar menys.

Entenem que la creació de societats per desenvolupar activitats professionals és un mitjà jurídic perfectament vàlid sempre i quan 1) les rendes retribuïdes als socis estiguin valorades a preu de mercat i 2) la societat mercantil no sigui una forma d’operar “buida”, doncs estaríem posant en safata una actuació de l’Administració.

Insistim en que és important estar ben assessorats i analitzar molt bé cada cas particular sobretot perquè a vegades en matèria fiscal és molt fàcil deixar-se endur per consells de gent no experta en el tema i que ens poden ocasionar sense voler algun maldecap innecessari.